1. ELS FACTORS ATMOSFÈRICS I GEOGRÀFICS DEL CLIMA
2. ELS ELEMENTS DEL CLIMA
↧
La diversitat climàtica: factors i elements
↧
Animació d'altes i baixes pressions atmosfèriques
↧
↧
Animacions del clima
1. L'EFECTE FOEHN
El relleu és un factor molt important del clima. La imatge animada representa un tipus de precipitacions orogràfiques degut a l’efecte Föhn:
- Les serralades provoquen l’ascens i descens dels fluxos de vents. Si la massa d’aire carregada d’humitat xoca contra una serralada, es veu obligada a ascendir per la vessant de sobrevent. L’aire en ascendir es refreda augmentant la humitat i provocant la saturació i condensació, donant lloc a les pluges. Quan l’aire descendeix per la vessant oposada de sotavent, la temperatura augmenta, disminueix la humitat i provoca la dissipació dels núvols.
- És per això que la vessant de les serralades perifèriques del Massís Galàic, Cantàbrica, Pirineus orientada a la costa (sobrevent) rep un major grau d’humitat que la vessant oposada (sotavent). Aquest fenòmen té molta influència a la Vall de l’ Ebre i el sudest de la costa mediterrània que es troben en la vessant a sotavent dels sistema Ibèric i Bètic, respectivament, i que són zones amb escasses precipitacions.
2. COM ES FORMA UN FRONT FRED
3. COM ES FORMA LA GOTA FREDA(Consumer-CLIC EN LA IMATGE)
↧
Distribució de les precipitacions i temperatures. Mapes
1. Mapa de la distribució mitjana anual de les precipitacions
![]()
Mapa d'isohietes
Isohieta: Línia que uneix en un mapa els punts que tenen la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat.
Atenent els valors de les precipitacions mitjanes anual, es poden diferenciar distintes àrees:
- Espanya Humida: amb valors superiors als 1000 mm. i localitzada en la franja septentrional i les zones de majot altitud de les serralades.
- Espanya de transició o semihumida: amb valors entre 1000 i 600 mm., localitzada en la franja paral.lela a l'anterior com són les vessants sud de les serralades Cantàbrica, Pirineus i del Massís Galàic i a l'interior en les altituds mitjanes dels sistemes Central, Ibèric, Bètic, Sierra Morena.
- Espanya seca: entre 600 i 300 mm. és l'area més extensa, a l'interior de la Península, les depressions de l'Ebre, Guadalquivir, la conca del Duero, costa Mediterrània, les Balears
- Espanya molt seca: amb menys de 300 mm., localitzada al sudest peninsular i alguna zona de Zamora, interior de la vall de l'Ebre i a les Canàries.
2. Mapes de temperatures mitjanes de gener i juliol
 |  Mapa d'isotermes amb les temperatures mitjanes de juliol |
Pel que fa a la distribució de les temperatures, la disposició del relleu diferencia dues zones ben contrastades:
- l'interior peninsular, caracteritzat per la continentalitat, amb una gran oscil.lació tèrmica degut a que apenes rep la influència de l'aire marí; i el litoral que sí rep aquesta influència i que suavitza les temperatures, tant a l'hivern com a l'estiu.
- a l'hivern, les zones més fredes amb temperatures inferiors als 6º estan localitzades a l'interior i les serralades; les zones amb els valors més suaus al litoral atlàntic i mediterrani i les illes.
- a l'estiu, les temperatures amb valors més frescos, inferiors als 21º, es localitzen a la meitat nord i zones muntanyenques, mentre que les temperatures més caluroses es donen a l'interior i en la meitat sud peninsular, així com les valls de l'Ebre i del Guadalquivir i les illes.
ATLAS CLIMÁTICO DIGITAL
Mapes climàtics mensuals i anuals dels valors mitjans elaborats amb SIG
Ninyerola M, Pons X y Roure JM. 2005. Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Metodología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra.
↧
Els dominis climàtics d'Espanya
ELS DOMINIS CLIMÀTICSCLIMA ATLÀNTIC o OCEÀNIC atemperat plujós |
Localització. Nord peninsular: des de franja litoralde Galícia, cornisa Cantàbrica fins el nord de la costa Mediterrània. Factors. Proximitat a l'Atlàntic i latitud. Precipitacions.Abundants i regulars al llarg de l’any,superiors a 800mm. Màximes en hivern/mínimes en estiu; són menors en zones més allunyades de la costa, en les zones de transició cap al clima mediterrani, on poden haver fins dos mesos secs. Temperatures. Hivernssuaus/estius frescos, amb poca amplitud tèrmica entre 10-12ºC. poc contrastades al llarg de l’any per influència termorreguladora del mar.Major amplitud en zones més allunyades del litoral. |
CLIMA MEDITERRANI Localització. Ocupa la zona més extensa de la península: interior peninsular, costa mediterrània i les Illes Balears, Ceuta i Melilla. Les precipitacions sónescasses i irregulars, entre 800 i 300 mm, amb una marcada sequera estival motivada per la influència del Anticicló de les Açores. Les precipitacions i temperatures varienentre la costa i l'interior i per la latitud. Les màximes precipitacions es donen en els equinoccis, a excepció de les zones més septentrionals que es produeixen a l'hivern. Presenta dos subtipus: mediterrani d'interior i mediterrani costaner. |
| -MEDITERRANI D'INTERIOR. Continentalitzat sec d'hiverns freds |
Localització. Interior peninsular i Depressió de l’Ebre; és el clima que ocupa major extensió. Precipitacions. Escasses,entre 800-300 mmanuals. Màximes en hivern i equinoccis. Més abundants en el nord i oest de la zona climàtica degut a les borrasques atlàntiques. Temperatures: Acusada continentalització per l'aïllament de la influència marina, hiverns freds/estius calorosos. Elevada amplitud tèrmica (> a 16ºC). Es diferencien vàries zones:submeseta-nord, submeseta-sud, Extremadura i interior d'Andalusia. |
- MEDITERRANI COSTANER. Temperat sec d'hiverns suaus Localització: Costa Mediterrània, des de Girona fins la costa sudatlàntica, Balears, Ceuta i Melilla. Distinció de subtipus: -Costa Nord -Costa central -litoral Atlàntic andalús Precipitacions. Escasses i irregulars, entre 300- Temperatures. Amplitud tèrmica moderada (entre 12-16ºC.) Hiverns suaus (mitjanessuperiors a10ºC) i estius calorosos (més de 22ºC). Diferències per latitud: augmenten de nord a sud. |
-CLIMA MEDITERRANI ÀRID Localització. Sud-est peninsular, des del sud d’Alacant fins Almeria i àrees reduïdes de l'interior. Factors. El relleu dificulta la influència de les borrasques atlàntiques i la proximitat a Àfrica permet l'arribada de l'aire sec i càlid. Precipitacions. Escasses <300mm. Forta sequera en estiu. Temperatures. En el litoral mediterrani hiverns càlids/ estius calorosos, amb mitjanes anuals >18º; en l'interior hiverns freds. |
| CLIMA DE MUNTANYA |
Localització. En zones muntanyenques a més de 1000 m. Característiques modificades pel clima de la zona. Precipitacions. Abundants, superiors a Temperatures. Hiverns freds/estius frescos. Diferéncies per latitud. |
CLIMA CANARI SUBDESÈRTIC o SUBTROPICAL Localització:Illes Canàries. Factors. La localització en el Atlàntic, properaa la zona subtropical i al continent africà rep influències variades: l'anticicló de les Açores; els vents alisis; l'aire sec i càlid africà.El relleu insular modifica el clima (microclima). Precipitacions. Molt escasses i irregulars, inferiors a 300mm. En les illes més orientals no superen els 150mm. En les zones més altes i a sobrevent poden arribar a 1.000mm. Temperatures. Càlides durant tot l'any, amb una mitjana anual de 20ºC. |
↧
↧
Els climogrames
ELS CLIMOGRAMES
El climograma és un gràfic que serveix per representar la distribució de les temperatures i les precipitacions en una zona determinada durant un període d'un any. S'elabora sobre un eix de coordenades.
A l'eix d'abcises (horitzontal) se situen els mesos de l'any amb la inicial centrada.
En l'eix d'ordenades esquerra s'indiquen les temperatures mitjanes amb una línia, de 5º en 5º. Si la temperatura és inferior a 0º, es prolonga l'eix vertical per sota de la línia horitzontal dels mesos.
En l'eix d'odenades dret s'indiquen les precipitacions mensuals amb una barra, a doble escala que les temperatures, de 10 en 10 mm.
L'existència o no de l'aridesa mensual del clima representat es determina utilitzant l'índex de Gaussenobservant si la corva de la temperatura està per damunt de la barra de les precipitacions, doncs en aquest índex l'aridessa s'estableix per: P(mm)<2*T(ºC) o el que és el mateix: Precipitacions= Temperaturesx2
També es poden representar les precipitacions amb una línia:
![]()
També es poden representar les precipitacions amb una línia:
↧
Video: Com s'elabora un climograma
VIDEO COM S'ELABORA, S'ANALITZA I ES COMENTA UN CLIMOGRAMA
↧
Climogrames d'Espanya en google earth
El professor Pedro Colmenero ha realitzat aquest fantàstic mapa de climogrames d'Espanya. Clic en el mapa per vore'ls:
↧
Exercicis de climograma
Recordem els passos per elaborar un climograma (font: Issac Buzo)
PAUTES PER COMENTAR:
EXERCICI 1
EXERCICI 2
↧
↧
Al meu país la pluja no sap ploure
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa.
Una característica de les pluges de la terra on vivim és aquesta que mostra el video. De sobte, pels barrancs i rieres seques durant mesos baixa l'aigua de les muntanyes a gran velocitat. Mireu en el video com la llengua d'aigua desborda una riera a Vinaròs en pocs segons (ahir 30/11/2014)
Al meu país la pluja (1983)
(Raimon)Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
↧
La xarxa hidrogràfica
UNA XARXA HIDROGRÀFICA DISIMÈTRICA
Mapa de la divisòria de les aigües
 | ||
| Font: Mapa interactivo de España http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/1391 |
La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars, ha originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant atlàntic drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent escassa, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.
ELS VESSANTS HIDROGRÀFICS
El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius:
-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció; de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.
-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.
-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic per on transcorren.
↧
Exercici de localització de rius
↧
Hidrogrames on line
DIBUIXA HIDROGRAMES ON LINE
↧
↧
Pautes de comentari d'hidrogrames
↧
Per un any 2015 més verd
PER UN ANY NOU 2015
MÉS VERD...PA...TREBALL...LLIBERTAT
↧
Exercici PAU hidrograma, règim fluvials i vessants hidrogràfics
↧
Treball en grup temes de Geografia d'Espanya
En el document està la resposta: orientació sobre com fer el treball i com s'avaluarà.
Que la tecnologia ens acompanye.
↧
↧
La població espanyola. Esquema del tema
LA POBLACIÓ ESPANYOLA
En aquesta unitat s’estudia la dinàmica de la població de l’ Estat Espanyol atenent sobretot als canvis experimentats en el segle XX fins l'actualitat.
En aquest període ha existit un creixement constant, encara que amb diferents ritmes i amb un comportament territorial desigual.
En les darreres dècades assistim a un descens del creixement vegetatiu i l'envelliment de la població.
D’altra part, els moviments migratoris estan experimentant canvis importants:
- Les migracions interiors han perdut la importància que tingueren en els anys 60-70.
- L'emigració cap a l'exterior també fou un fenòmen important en els anys 60 i 70. La conjuntura econòmica de crisi actual ha provocat de nou l'emigració de joves cap a països europeus.
- Durant la dècada de 1990 i fins l'esclat de la crisi al 2008, l'Estat Espanyol havia invertit la tendència històrica de país emigrant per convertir-se en país receptor d’ immigrants. La crisi ha paralitzat aquest procés.
Tanmateix, s’estudia l’ estructura de la població i les desigualtats demogràfiques espacials: en la distribució, per edat i sexe i socio-econòmica.
En aquest període ha existit un creixement constant, encara que amb diferents ritmes i amb un comportament territorial desigual.
En les darreres dècades assistim a un descens del creixement vegetatiu i l'envelliment de la població.
D’altra part, els moviments migratoris estan experimentant canvis importants:
- Les migracions interiors han perdut la importància que tingueren en els anys 60-70.
- L'emigració cap a l'exterior també fou un fenòmen important en els anys 60 i 70. La conjuntura econòmica de crisi actual ha provocat de nou l'emigració de joves cap a països europeus.
- Durant la dècada de 1990 i fins l'esclat de la crisi al 2008, l'Estat Espanyol havia invertit la tendència històrica de país emigrant per convertir-se en país receptor d’ immigrants. La crisi ha paralitzat aquest procés.
Tanmateix, s’estudia l’ estructura de la població i les desigualtats demogràfiques espacials: en la distribució, per edat i sexe i socio-econòmica.
ESQUEMA GENERAL DEL TEMA (font Toni Pitarch)
↧
Mapa interactiu de l'evolució de la densitat de població 1996-2010
MAPA INTERACTIU EVOLUCIÓ DE LA DENSITAT EN ESPANYA 1996-2010
↧
Evolució de la població espanyola i factors
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ SEGLE XX i PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI
↧